Distorsions Cognitives

Per més que planegis com anirà, o com ha d'anar cert aspecte, no pots esperar-ho amb total seguretat.
Pots arreglar-ho tot, perquè - si més no - agafi el "camí" correcte per arribar finalment allà on vols que conclogui, però no pots fer que acabi com vulguis, sempre. Sí, és cert que hi ha casos i casos, i que algunes vegades, les teves expectatives es compleixen, però el que estic intentant explicar, són les distorsions cognitives, que són esquemes equivocats d'interpretar els fets, que generen una pertorbació emocional, normalment generen múltiples conseqüències negatives. És a dir, una mala interpretació del que passa, que normalment es basa en una cosa no desitjada, tot i que no sempre és així.

El primer és un esdeveniment activador, que és el que produeix una sèrie de pensaments i creences, que tot i creure fermament que són certs, no tenen perquè ser-ho. A causa de tot això, es produeixen unes conseqüències emocionals i conductuals, que normalment solen ser negatives, com ara la tristesa, conductes agressives, el racisme, ...
Pot arribar, fins i tot, a trencar relacions amb persones molt properes a tu.

Per això, els psicòlegs actuen a nivell de pensament, no de conducta ni d'estat d'ànim, sinó que intervenen en la manera de pensar, aconseguint així, un canvi de pensament i un conseqüent canvi d'estat d'ànim o de conducta.
Crec, però, que tot i que la major part de la gent, afirmi que les distorsions cognitives no l'afecten, que mai ho ha fet, tothom, o casi tothom, ho ha pensat -o dit en alguns casos- . I segurament la majoria d'una forma inconscient (Com deia Freud, l'inconscient és el que determina la nostra conducta, tot i que nosaltres hi tenim un accés força difícil, o gairebé nul) , sense adonar-se'n. Però ho ha fet.

Per exemple, qui és aquell que mai ha generalitzat un fet, d'es d'un cas concret?
O quina persona mai ha desqualificat alguna cosa, sense motiu aparent?... - totes aquelles persones que critiquen una manera de vestir d'alguna persona, sense que això els afecti a ells mateixos -
Qui mai ha tingut pensaments polaritzats,- és a dir, pensar només en "tot" o "res", ignorar "els grisos" o matisos que pot tenir la qüestió-?  - Sóc excel·lent en.../ Sóc el pitjor en... // Tot em surt malament... / Tot em surt bé.. ( Normalment basat en un, o alguns, cas concret )

I en podria dir més, d'exemples, però crec que queda clarament explicat, amb aquests tres casos, que tothom, o si més no la majoria de nosaltres, ho em fet algun cop.

Ara,suposo que els psicòlegs actuen en aquells casos que es porten a l'extrem, ja que dubto que, pel simple fet de generalitzar un cas, modifiqui de manera determinant el teu comportament, sempre i quant no ho portis a l'extrem, com ja he dit abans.

A la vida quotidiana, realitzem bastantes distorsions cognitives, i no per això necessitem l'ajuda d'un psicòleg. Simplement és quan portem a l'extrem aquestes distorsions, com per exemple si a l'hora de desqualificar alguna cosa acabem tenint conductes agressives amb això. Aquí sí que hauria d' intervenir un psicòleg, per poder arribar a modificar la conducta, i ajudar-te a actuar correctament, intervenint en el teu pensament erroni  d'aquest aspecte.