divendres, 16 d’octubre del 2009

Social Loafing



He estat cercant informació sobre experiments en psicologia social, i m'ha sobtat trobar, segons molts escrits, un dels primers o el primer experiment en psicologia social. He decidit dedicar-li un post, si, realment és un dels primers experiments de psicologia social:

Aquest primer - o dels primers - experiment realitzat sobre psicologia social, va ser el publicat el 1898, amb la firma de Norman Triplett.
Aquest consistia en estudiar, en un principi, la velocitat màxima que assolien els ciclistes en una competició. Per una banda,calcular aquesta velocitat si competien amb altres ciclistes, i per l'altra la velocitat màxima que assolien els ciclistes corrents sols.
Els resultats van demostrar que els ciclistes que competien amb altres ciclistes, assolien una velocitat màxima més elevada que els que corrien sols.

D'aquí es va deduir que el rendiment és major quan es treballa de forma independent però en un mateix espai laboral (un al cantó de l'altre) que quan es treballa cada un de forma aillada.

Més endevant va realitzar un experiment semblant amb uns nens, recorrent una línia en un carril de pesca, sols i acompanyats.

Aquest tema és l'únic tema que es va anar tractant i experimentant durant les primeres dècades de la psicologia social. Bàsicament s'estudiava la influència de la presència d'altres persones respecte el rendiment de la persona observada.

D'aquests resultats en van sorgir rèpliques i experiments més desenvolupats que van ampliar o tirar per terra algun dels punts de l'experiment realitzat per Triplett, però tot i això crec que, per par meva, la influència de la presència d'algú més, principalment competint contra tu, augmenta si més no, una mica la teva rendibilitat, ja que l'afan de guanyar és més fort si veus a la resta de gent que lluita per aconseguir el mateix que tu vols.

Per altra banda, si l'esforç és comú, és a dir, tothom lluita pel mateix, crec que l'esforç que fa una persona individualment disminueix, i és inferior al que faria si no actués en grup.

Tot i que encara no tinc gaires coneixements de la psicologia social, m'he atrevit a "afegir" alguna característica a la teoria que va fer Triplett.

3 comentaris:

  1. Sílvia, jo tampoc en tinc ni idea de psicologia social, ni de cap tius de fet.
    El que et volia comentar és que estic molt d'acord amb tu però, hi ha gent que es rendeix molt fàcilment... a aquesta gent vols dir que els afavoreix el fet de tenir competidors al costat? Potser es desanimarien i baixaria de forma important el rendiment... Què en penses?

    ResponElimina
  2. en aquest cas crec que si que es desanimarien, si veiessin que perden, i si són persones que es rendeixen MOLT fàcilment, però també penso que pot arribar a ser un estímul, si aquestes persones són capaces de veure que poden ser "millors" que altres..
    no ho sé...

    ResponElimina
  3. Lo que plantea el experimento es muy interesante, según creo yo está claro que la competencia es buena para mejorar el rendimiento de las personas, las cuales somos competentes por naturaleza. De hecho, la carencia de competencia puede ser uno de los males del sistema economico socialista o comunista, ya que las personas que viven en ese contexto social pueden convertirse en vagas e inoperantes ya que saben que recibiran lo mismo tanto si trabajan mucho o poco. Del capitalismo y sus males ya hablaré otro día si tengo ocasión. Hasta el jueves!

    ResponElimina