"Una mente maravillosa"

Aquest Dijous passat, vaig mirar la pel·lícula "Una mente maravillosa", una pel·lícula basada en una patologia peculiar, i que curiosament l'havia estudiat aquella mateixa setmana.
Mirant la pel·lícula, vaig anar veient molts dels símptomes que m'havien explicat a la classe de fonaments de psicologia, amb l'Ernest Luz. Sense voler-ho, vaig relacionar tot el que feia, el que deia i el que pensava; les seves alucinacions, la seva realitat.

Durant tota la pel·lícula, les seves alucinacions formen part de la seva vida, com si no ho fòssin, és a dir, com ho veu ell: és una manera de veure el que viuen aquestes persones. Tan real, tan proper... que semblava una vida normal i corrent, una vida d'un estudiant de matemàtiques que estava obsessionat amb els estudis, però que finalment es descobreix, que aquesta patologia l'hi va sorgir durant la seva època a la universitat, allà on tots els espectadors ho van creure tot real...com el protagonista.

És la seva dona, però, que comença a veure simptomes estranys, el seu despatx és ple de diaris enganxats a la paret, està obsessionat amb una missió secreta, real per a ell i els espectadors, però fictícia finalment.
Quan li diagnostiquen aquesta patologia, el món se li descoloca, la pel·lícula dóna un gir inesperat, i tot el que fins ara havia estat la història de la seva vida, o quasi tot, és irreal, fictici,...
Tot això,li és molt difícil de creure, tota una vida de mentida? el seu company de pis, el cap de la seva missió secreta, la nevoda del seu amic ?  no pot ser, la gent no ho sap, però ells existeixen...jo els he vist, tocat i abraçat...
Finalment se n'adona del que està passant...i demana ajuda


comença a medicar-se, a prendre pastilles, però finalment les amaga i no se les pren, ja que aquestes l'impedeixen dedicar-se a les matemàtiques...tornen les alucinacions, i sempre són les mateixes, el seu company de pis, el seu cap i la nevoda.

Finalment, amb l'ajuda de la seva dona, que no l'abandona en cap moment, ni en els seus punt més extrems d'agonia i fins i tot agressivitat, el recolza en tot moment, i gràcies a això, aconsegueix evitar les alucinacions, les veu, sí, però les evita...
Podent tenir una vida normal...

"Ellos son mi pasado, y a todos nos perdigue nuestro pasado" 
Aquesta és una de les frases que més m'ha marcat, demostrant que, tot i que l'esquizofrènia tingui una base biològica, es pot arribar a "eliminar" o disminuir els efectes, només amb la ment. Tot i això, no es pot aconseguir fer-ho,sense força de voluntat, i aquesta la perds si no tens a ningú al costat...si no tens amor, ni ningú per qui valgui la pena lluitar..

"Es como una dieta mental, me abstengo de satisfacer segun que tentaciones." 
Amb la ment som capaços de fer qualsevol cosa... fins i tot sense necessitat de fàrmacs es pot "solucionar" una esquizofrènia...

Una patologia com aquesta la podem sofrir tots, des d'un brillant matemàtic, fins a un drogodependent. (Sense ànim d'ofendre, simplement perquè ens van dir que les drogues potencien les possibilitats de patir esquizofrènia).
Però, si a totes aquelles persones que la pateixen, se'ls demostra l'amor que tenim cap a ells, podran arribar a ensortir-se'n, gràcies a nosaltres, a la gent que els envolta...perquè són aquests els que els-hi donen les forces per seguir endevant, per lluitar,...