Esquizofrènia?

Realment, quan es diu la paraula "esquizofrènia" entén tothom el que estàs dient? O assenteixen el cap, només havent-ne sentit a parlar per les veus que circulen pel carrer i la societat?

Dubto que tothom sàpiga, com començem nosaltres a saber, què és realment , o en què es basa aquesta patologia.

Sí, molta gent et dirà que aquesta gent sofreix alucinacions, i que quan va pel carrer es senten seguits per algú extrany, però el que no saben és el rerefons d'aquesta patologia mental.

És això el que em molesta, el fet de com la gent, la societat en general  – excolent-hi els psicòlegs i psiquiatres que hi entenen – jutgen a aquestes persones, i com les exclouen de la societat. 

Sí que és cert, que aquesta malaltia mental es basa en una alteració de la percepció de la realitat, i en l'alteració de l'expressió d'aquesta per a les persones que ho sofreixen, però el que no es sap és tot el que sofreixen aquestes persones.

Si miréssim per un forat, tot el que estan visquent, el que senten, i el que pensen, els afectats per aquesta patologia, quedariem ben parats tots dels conflictes emocionals que descobriríem. És cert que cada persona és un món, i que cada un d’aquests mons pot canviar radicalment de la nit al dia, però, crec jo, que en aquest cas,aquesta patologia té un aspecte comú en cada un dels diferents casos; i és la seva baixa autoestima,(quedariem alucinats de com es poden arribar a odiar a si mateixos...es diu molt fàcil oi?..penseu-hi bé..odiar-se a un mateix, odiar la manera de ser, fins a l'extrem de voler treure's la pròpia vida...és, crec jo, molt trist) i la seva manca d’afecte i amor tant per part seva cap als altres, com dels altres cap a aquest (des de seu propi punt de vista, tot i que s’ha de dir que es vau distorcionat pels seus baixos nivells d’autoestima, de ser incapaços de creure que algú els pugui estimar). Tot i haver-hi uns aspectes biològics i genètics al darrera, pot ser perfectament que aquesta patologia no es manifesti en cap moment. Això fa que cregui que els factors més importants – i qui cregui el contrari està en tot el seu dret – són els psicològics, les mancances que pot arribar a tenir una persona,(que poden ser molt diferents entre si, ja que, com he dit, cada persona és un món) que es dervin a una disminució extrema de la seva autoestima, i esdevinguin aquesta patologia.

Tot i els esforços que poden arribar a fer aquestes persones, la societat d’avui en dia no els permet el seu retorn per complert. No s'integren, no són com nosaltres...però realment són aquestes persones les que prohibeixen la seva integració, excloent-los del que per a ells és la normalitat. Sempre quedaran aquelles marques, aquelles males mirades, perquè un dia vas fer … una societat que, jutjant als més desemparats, es queda tranquila durant el dia a dia, excloent tot allò que no els sembla normal, o és perillós per la societat…

Una societat, com he dit i seguiré dient, superficial i que s’agafa la selecció natural pel seu compte, creien que sempre fa el millor que es pot. I tot això sense adonar-se’n, o sense voler veure la patologia més greu de totes, la que està actualment creixent i afectant a la major part d’aquesta societat materialista i consumista.

Què n’opineu vosaltres?