Ell definia "necessitat" com una cosa que si no es complia, no es satisfeia donava lloc a una patologia, ja sigui a nivell psicològic com físic.
Aquestes necessitats, si són satisfetes, implica un augment de l'autoestima i satisfacció personal, d'autorealització.
És cert que aquestes necessitats són universals, que tothom les comparteix, però tot i això, avui en dia i en una societat com la que tenim, aquestes necessitats han estat ampliades.
La societat ens imposa cada dia més coses. Per exemple.. actualment estan començant a imposar als pares de nens de primària i ESO la necessitat de que els nens tingui ordinador a casa.
En un país del tercer món, les necessitats són les bàsiques: menjar, vincle afectiu amb la mare, tenir un lloc on dormir,... coses que en una societat com la nostra, la major par de la població les té cobertes, en canvi allà, quasi tots, - per no dir tots - no poden cobrir aquestes necessitats bàsiques.
En canvi, en la societat en la que vivim, aquestes necessitats gairebé es passen per alt, hem arribat a un punt de superficialitat, que la nostra autoestima no puja si no és per una satisfacció material - s'ha de dir que, no tothom és així - ja sigui amb un ordinador pel nen, o roba a la moda per la nena, o un bon cotxe pel pare.
Aquí i ara ja no es valora el fet de tenir una casa i un llit on dormir, sinó el fet de tenir una gran mansió, amb piscina i fil musical. Ja no es valora el fet de tenir un vincle afectiu amb la mare (moltes mares no donen el pis als fills per por de que després els hi agafi una forma lletxa, NO totes).
Crec, que ens hem acabat convertint en una societat superficial i freda, però tot això ens ho han anat imposant, ja sigui amb les noves tecnologies, o amb la moda de cada any.
Però si arriba un dia en que les necessitats bàsiques no les podem satisfer, llavors serà quan tornarem a ser més humans i socials, quan podrem pujar la nostra autoestima amb un simple gest humà...
On l'autorealització es basarà en un esforç per ajudar als altres, o simplement en saber que tens una mare que t'espera, i un llit on dormir ( com en els països més pobres ), i no en un esforç per poder-se comprar un cotxe de luxe, o roba de marca, o en guanyar molts diners per guardar-los en un banc, o en ascendir a un lloc de treball.

M´ha agradat molt,felicitats
ResponEliminaMagnífic post, Sílvia!
ResponEliminaEndavant amb el blog!