Últimament he estat pensant molt en aquest tema, en com és de complexe tant el nostre cervell (a nivell biològic) com la nostra ment (nivell psicològic).
" Quan recordem alguna cosa, recordem la última vegada que hem recordat allò"
És una frase una mica complexa, però realment interessant. Una frase que ho diu tot en res.
La memòria, què és? Una cosa abstracta, que tu saps que hi és, que la tens, però impossible de demostrar.
Sabem, que, amb una lesió a l’hipocamp (part del cervell situada al lòbul temporal) produeix episodis d’amnèsia, si no és completa, o ve, a partir d’aquest moment no es permetrà l’entrada de nova informació, i, per tant, aquella persona no recordarà res que li passi a partir de la lesió. Per tant, podem deduir que l’hipocamp és la part del cervell que està relacionada amb la memòria, però amb el simple fet de saber localitzar la memòria a nivell biològic dins el cervell, no podem deduir ni saber totes les seves capacitats a nivell cognitiu...
Els records són una part essencial de la nostra vida, i de la nostra existència com a éssers humans. Són tot allò que una persona ha viscut – tot allò que l’ha marcat d’alguna manera, ja que no emmagatzemem tot allò que ens passa, sinó només allò que ens és útil, o està lligat emocionalment – és a dir, els records són bàsicament la vida d’una persona, als quals només hi té accés la mateixa persona, directament; són una rèplica privada de tot el que considera important per a ell. Tot i això, no tots els records són completament reals, ja que cada vegada que recordem, complementem aquest record amb alguna cosa, que pot ser irreal, i la convertim en real introduint-la dins el record. I la pròxima vegada que recordem, aquest “afegit” passarà a ser un aspecte real dins el nostre pensament. I tot això, sense adonar-nos-en.
Com n’arriba a ser d’apassionant tot el que comprèn la nostra ment i la memòria, i tot el que podem arribar a fer inconscientment amb aquestes.
No pretenc fer un escrit espectacular, simplement intento explicar lo fascinant que és tot aquest món. Les coses que he descobert i après últimament, que m’han semblat tan extraordinàries com quotidianes, tot i que sembli contradictori, és el que crec; coses que fem cada dia, inconscients que ho fem, coses increïbles que les trobem habituals, però que per a mi, obren tot un món d’expectatives i de noves fonts de coneixement, realment interessants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada